De literats i intel·lectuals
No érem indiferents. Vivíem en el nostre temps, que era un temps difícil. Teníem els nostres interessos, que eren principalment literaris i intel·lectuals i només ocasionalment, indefugiblement, polítics. Però el que la memòria em porta d'allà no és la política, ni la dificultat de viure amb cent cinquanta dòlars al mes, ni tan sols el que escrivia, sinó els detalls de l'amistat: festes, pícnics, passejos, converses a mitjanit, visions de les hores de lleure ocasionals. L'amicitia dura més que la res publica, i com a mínim igual que l'ars poetica. O així m'ho sembla ara. El que realment il·lumina aquells mesos són les cares dels nostres amics.
Wallace Stegner, En lloc segur
"L'amicitia dura més que la res publica, i com a mínim igual que l'ars poetica": impressionant!!!!
ResponderEliminarEm podríes donar alguna referència més de l'obra i/o autor? És que ara mateix em posaria a friquejar, però és tard i vol ploure ;)
Merci!!!!
Una altra cita que t'agradarà: "Som criatures estranyes, els homes, i els escriptors, més estranys encara que la majoria".
ResponderEliminarDoncs en Wallace Stegner l'acabo de descobrir, la meva mare va comprar el llibre i ja l'hem llegit totes (jo estoy en ello). Segons la contraportada: "és un dels màxims exponents del realisme nord-americà de la segona meitat del segle XX", inèdit fins ara en català. (Parlant de la traducció... a mi a vegades em sembla una mica pedant, si vols ja te'l passaré, que potser la traducció castellana no és tant "pedant").
La història... la vida mateixa, l'amistat al llarg dels anys (es coneixen durant la Gran Depressió, uns són rics, els altres pobres) de dos matrimonis, els dos marits professors de literatura (imagina't doncs les referències literàries i intel·lectuals). A banda de la traducció, m'està agradant molt. No passa res i passa tot, saps què vull dir?
Fins aquí tot el que en sé, espero haver-te instruït suficientment! ;) muaaa
cert, també sé que aquesta va ser la seva última novel·la d'una llarga trajectòria (novel·les, assaigs, llibres d'història...). Ell també va ser profe de literatura i, a més, es veu que a la Universitat d'Stanford va fundar una de les escoles d'escriptura més importants del país. Je l'ai déjà dit!
ResponderEliminar