Temps per llegir

A partir del moment que un es planteja la qüestió del temps per llegir, això significa que no en té ganes. Perquè, ben mirat, ningú no té mai temps per llegir. Ni els nens, ni els adolescents, ni els grans. La vida és un obstacle perpetu per a la lectura. [...]

El temps per llegir sempre és un temps robat. (Com el temps per escriure, o com el temps per estimar.)

Robat a què?

Diguem que al deure de viure.

Aquesta és, sens dubte, la raó per la qual el metro —símbol assegut d'aquest deure─ és la més gran biblioteca del món.

El temps per llegir, com el temps per estimar, dilata el temps per viure.

[...]

Mai no he tingut temps per llegir, però res, mai, no ha pogut impedir-me acabar una novel·la que m'agradava.

La lectura no és pròpia del temps social, és, com l'amor, una manera de ser.

No es tracta de saber si tinc temps per llegir o no (temps que, d'altra banda, ningú no em donarà), sinó de si m'ofereixo o no el plaer de convertir-me en lector.

Daniel Pennac, Com una novel·la